En aquest article del diari elMón l’autor reflexiona, juntament amb la col·laboració dels psicoanalistes José Ramón Ubieto i Carmen Ferrer, sobre el fet que, malgrat la fi de la majoria de restriccions originades per la pandèmia, no és possible tornar en tots els aspectes al tipus de vida que dúiem abans de la pandèmia. Això suposa fer un dol, com en qualsevol pèrdua, respecte de la situació prepandèmia, i acceptar algunes característiques de la vida que ens resulten especialment doloroses, com la vulnerabilitat i la impredictibilitat. Per altra banda, prendre consciència d’aquests aspectes ens pot ajudar a cuidar-nos més i a gaudir més de cada moment de la vida, essent conscients de que aquesta no és eterna.
Posar límits
De vegades ens podem sentir malament perquè carreguem amb coses que no ens toquen o perquè hem dit que sí a alguna cosa que no ens acaba de quadrar... El nostre fill no fa cas a la mestra i ens han cridat l’atenció a l’escola. Hem assumit una tasca a la feina però...
