En aquest article del diari elMón l’autor reflexiona, juntament amb la col·laboració dels psicoanalistes José Ramón Ubieto i Carmen Ferrer, sobre el fet que, malgrat la fi de la majoria de restriccions originades per la pandèmia, no és possible tornar en tots els aspectes al tipus de vida que dúiem abans de la pandèmia. Això suposa fer un dol, com en qualsevol pèrdua, respecte de la situació prepandèmia, i acceptar algunes característiques de la vida que ens resulten especialment doloroses, com la vulnerabilitat i la impredictibilitat. Per altra banda, prendre consciència d’aquests aspectes ens pot ajudar a cuidar-nos més i a gaudir més de cada moment de la vida, essent conscients de que aquesta no és eterna.
Espai a la família i lloc social
El següent article del psicòleg i psicoanalista Roman Pérez Burin ens parla sobre els canvis que s’han produït en els vincles entre pares i fills, més propers i menys marcats per l’autoritat i per les diferències adult-infant/adolescent. En alguns casos, els pares...
